Administrar

Acta de la reuniˇn de Junta Directiva celebrada el 24 de septiembre a las 20.00h

sacalatrava | 02 Octubre, 2009 15:38


Asisten:

    Joan Berga
    Maria Cerdà
    Ramón Sánchez-Cuenca
    Carme Aguiló
   

Se aprueba por unanimidad el acta de la anterior reunión de Junta Directiva.

Orden del día:

    1.- Aparcamientos y seguridad
    2.- 30 años de Asociacionismo y Democracia
    3.- Análisis de las fiestas vecinales
    4.- Ordenación del archivo de la Asociación
    5.- Facturación del consumo eléctrico
    6.- Consell Social de la Ciutat y Presupuestos Participativos
    7.- Ruegos y preguntas

1.-     Se analizan las consecuencias de las actuaciones de la Regidoria de Mobilitat y las obras municipales sobre dos aspectos trascendentes en nuestro bario: la disminución del número de plazas de aparcamiento en la calle y el aumento de la inseguridad en el barrio. En cuanto a las plazas de aparcamiento se piensa que la transformación en los usos de la ciudad relacionados con la movilidad es positiva. Efectivamente, todo lo que lleve a disminuir el uso del coche propio en los desplazamientos ciudadanos en beneficio de los transportes públicos y otros medios no contaminantes merece nuestro apoyo. Pero el Ajuntament debería ofrecer medidas alternativas a los problemas, ya graves, que padece nuestro barrio y que se han visto aumentados con la introducción del carril bici. Se informa de la existencia de aparcamientos municipales en el barrio a precios políticos que curiosamente no son reclamados por los vecinos. El Ajuntament dispone de un número de garajes y ofrece plazas en concurso público. A la última adjudicación acudió una sola persona (!).

    El segundo problema es el de la inseguridad. Se hace un repaso a los últimos casos conocidos y se estima que la seguridad ha sufrido un bajón en los últimos meses, y que se espera una disminución mayor como consecuencia de la crisis. La vigilancia policial en el barrio es absolutamente insuficiente y, durante la noche, inexistente. Se informa de que ha sido aprobada la concesión de un policía de barrio más, de manera que el que tenemos ahora (quien entre enfermedad y vacaciones ha estado de baja más de dos meses este verano) pueda ser sustituido cuando está de baja y se puedan establecer turnos para una mejor cobertura. Pero nos parece descaradamente insuficiente.

    Se acuerda proponer al Regidor de Mobilitat que realice una visita al barrio para tener un encuentro de diálogo con los vecinos.

2.-    Se recuerda la convocatoria que ya ha sido difundida a través del correo electrónico sobre la próxima organización de una especie de feria en el patio de La Misericordia para celebrar los 30 años de la recuperación del asociacionismo vecinal en Palma. La feria consistirá en una serie de stands donde las distintas AAVV podrán presentar su participación en el movimiento. Se hará a finales de octubre o principios de noviembre. Será una forma de dar a conocer lo hecho hasta ahora, fomentar el intercambio y celebrar la efemérides. Todavía se desconocen las características de los stands y es difícil hacer así un proyecto serio. En cualquier caso nuestra Asociación elaborará un proyecto, que tiene que estar presentado antes de fin de este mes (!). Se hará un llamamiento para recoger documentación fotográfica y cinematográfica que nos permita reconstruir nuestra reciente historia vecinal.

3.-    A petición de Carme Aguiló se hace un análisis de los actos festivos organizados por la Asociación. Realmente es la única ocasión en que los vecinos demuestran un mínimo interés por participar. Son las únicas convocatorias que atraen a los vecinos. En cierto modo es decepcionante, pues el papel de la Asociación es más trascendente, se trata de participar en el gobierno de la ciudad. Sin embargo, es importante pues parece ser la única vía de compartir un espacio y unas actividades. De ahí pueden surgir otras formas de comunicación e intercambio. Podría ser una oportunidad de unir las dos asociaciones. Esta duplicidad es un lastre que arrastra nuestro barrio igual que otros muchos de Palma, consecuencia directa de la política desarrollada por JM Rodríguez, que lanzó un torpedo por debajo de la línea de flotación del movimiento vecinal. Se hace un repaso de los intentos fallidos de unirnos entre las dos asociaciones y llegamos a la conclusión de que es imposible mientras Teresa Sánchez siga ejerciendo de presidenta, aunque nos digan que ya no lo es. El anecdotario es sabroso.

4.-    Se recuerda que el archivo de la Asociación se encuentra en un desorden inaceptable. El problema es el de siempre: necesita tiempo y dedicación, y eso nadie parece tenerlo. El problema es, también, el de la falta de un local propio. Se recuerda la oferta hecha por el concejal Hila en relación al local de la esquina de Torre del Amor con la plaza del Teatro: aquel que fuera de Greenpeace y, después, de aquel programa de refuerzo del estudio. Actualmente es la sede del Districte Centre y dispone de espacio de sobra para acoger nuestra Asociación. Todos nos mostramos dispuestos a hacer lo que buenamente podamos.

5.-    Se propone hacer un llamamiento-oferta a los vecinos para unirnos en la negociación de una facturación del consumo eléctrico más conveniente. Si conseguimos una cantidad suficiente de consumidores, podremos conseguir tarifas mejores. No hace falta más que dar el nombre y los datos del contador. Mejor si se aporta una copia de una factura reciente. Podría tratarse de un ejemplo de la utilidad de la AVV.

6.-     El pasado 9 de septiembre se celebro en el salón de sesiones del Ajuntament una reunión del Consell Social de la Ciutat. Asistió nuestro secretario en calidad de miembro de la Junta Directiva de la Federación de AAVV de Palma. La reunión fue, en cierto modo, un fiasco. La idea era la de involucrar a los representantes ciudadanos en la elaboración de unos presupuestos participativos. En la realidad fue una presentación desde el punto de vista contable de la ejecución del presupuesto de 2008, el próximo cierre del de 2009 y las previsiones para el 2010. A nosotros, los ciudadanos allí presentes, nos importaba un comino el aspecto contable. A un Regidor d’Hisenda se le reconocen conocimientos de contabilidad (a él personalmente o a su equipo) y su función es que las cuentas cuadren. Los ciudadanos reclamamos que en vez de ofrecernos información contable se nos tiene que dar información sobre prioridades de gasto, objetivos políticos y sociales del gasto, objetivos políticos de la recaudación, etc. Sobre esta premisa, se acordó una nueva reunión un mes más tarde en la que se afinen un poco más los temas a tratar.

No habiendo más asuntos, se levanta la sesión a las 21h.


Firma el secretario, pendiente de su aprobación definitiva en la próxima Junta Directiva.

II JORNADES SOBRE EL RENOU EUROPA: EL DRET AL SILENCI Sala dĺactes dĺEs Baluard.

sacalatrava | 21 Setembre, 2009 08:43



Los días 18 y 19 se han celebrado unas jornadas sobre el ruido convocadas por la AVV del Puig de Sant Pere con la la Federación de AAVV de Palma que han sido sumamente interesantes. Han participado tres ponentes que han ofrecido tres visiones del problema desde diferentes ángulos: Fernando de Andrés sobre el tratamiento administrativo de la contaminación acústica; Francisco Morales sobre los mapas sónicos; y Luis Gallardo sobre la vía jurídica en las estrategias en la lucha contra el ruido. Las ponencias se han completado con una mesa redonda en la que han participado Feli Marcos por la AVV del Puig de Sant Pere; Francisco Sánchez Sahorí de la PEACRAM (Plataforma Estatal de Asociaciones Contra el Ruido y las Actividades Molestas) y Ramón Sánchez-Cuenca por la Federación de AAVV de Palma.

Fernando de Andrés ha analizado la Ley del ruido de 2003, así como los tres decretos ley que la desarrollan. Su conclusión es que es una ley que es una transcripción directa de la directiva de la Comisión Europea en la que no se han tenido en cuenta las peculiaridades propias de la sociedad española. La consecuencia más importante es que no contempla los ruidos generados por los vecinos ni por las aglomeraciones (léase “botellón”, por ejemplo) ni por las actividades de ocio organizadas, de las que son expertos los ayuntamientos. Casi queda limitada al ruido generado por el tráfico rodado, el marítimo y el aéreo, así como el generado por la actividad industrial. Ha aportado, eso sí, unos criterios unificados para medir los ruidos. En cuanto a las competencias, son los ayuntamientos los responsables tanto de la elaboración de los mapas sónicos, como de los planes estratégicos para mejorar las condiciones ambientales en el tema de los ruidos y de las ordenanzas correspondientes. El problema surge cuando vemos que los aeropuertos, con el ruido que generan, son competencia de AENA y de la DG de Navegación Aérea, así como los ruidos generados por los barcos en los puertos son competencia de la autoridad marítima. En cualquier caso, los ayuntamientos en general y el de Palma en particular, incumplen las obligaciones que les corresponde de acuerdo con la ley.

En la mesa redonda hay que destacar la participación de Francisco Sánchez Sahorí, profesor de filosofía y sociología que planteó la emisión de ruido como un acto de violencia contra las personas, equiparable a una violación. Con una disertación muy ocurrente y agresiva comparó la agresión que supone el ruido con las otras agresiones en la historia de las relaciones humanas. La utilización del ruido ha sido desde muy antiguo aprovechada por los torturadores como arma definitiva para aniquilar la capacidad de reacción de los torturados. Es una práctica que se sigue utilizando en la actualidad porque, además de ser extremadamente efectiva, no deja huella en la víctima, a no ser que su abuso conduzca a la muerte. Y aun en este caso, es imposible establecer una relación causa efecto que acuse al torturador. Por otra parte, y coincidiendo con él, los representantes de las AAVV resaltaron la importancia del movimiento vecinal para lograr que las autoridades lleguen a garantizar unas condiciones mínimas para una vida saludable. Los ciudadanos unidos tienen una capacidad de presión de la que carecen los individuos en solitario. Por eso es muy importante fomentar el asociacionismo vecinal.

Francisco Morales como ingeniero especializado en las mediciones de ruidos y elaboración de los mapas sónicos se ha mostrado muy escéptico con los mapas sónicos. En primer lugar, porque para obtener unos datos fiables sobre los niveles de ruido que tienen que soportar los ciudadanos habría que acometer un plan de mediciones absolutamente inviable por lo complejo y costoso. En la realidad, los resultados se tienen que obtener sobre estimaciones calculadas con la ayuda de costosos y elaborados programas informáticos que son muy perfectos, pero no abordan la realidad física. Lo que realmente debe importar es el nivel de ruido que se ven obligados a soportar los ciudadanos en cada punto de la ciudad y el efecto que tiene sobre su salud y sobre su vida. En el censo elaborado por el Instituto Nacional de Estadística sobre la población se indica que más de un 25% de la población sufre ruidos procedentes de los vecinos o la calle. Las encuestas realizadas por “ruidos.org” ponen de manifiesto que los ruidos que producen más molestias a los ciudadanos son, en primer lugar, los causados por los vecinos, después los generados por las actividades de ocio y aglomeraciones. Después vienen los generados por el tráfico y, en último lugar, los producidos por la industria. Paradójicamente, en la ley no se mencionan los ruidos producidos por las personas ni por las actividades de ocio, ya sean organizadas (con licencia municipal o autorizaciones puntuales) o incontroladas (“botellón”, algaradas o celebraciones varias). La primera conclusión es que la ley no contempla la realidad de la vida y que la elaboración de los mapas sónicos y las demás medidas que exige la ley son inútiles y constituyen un despilfarro de dimensiones importantes.

Luis Gallardo habló de las vías jurídicas para hacer valer nuestros derechos. Se mostró escéptico con las actuaciones judiciales tradicionales. Pero se mostró partidario de la extraordinaria herramienta que es la Constitución. Los derechos constitucionales tienen una protección jurídica de primer orden y sufrir el ruido producido por terceros constituye una violación del domicilio y la intimidad de las personas, así como un atentado contra la salud. Sobre estos principios se han conseguido sentencias ejemplares que han obligado a las autoridades municipales a compensar con fuertes indemnizaciones y a aplicar medidas correctoras. En el caso de los responsables civiles, ha habido sentencias condenatorias con fuertes penas de cárcel. La vía civil aparece mucho más ineficaz y la contencioso administrativa puede resultar tremendamente lenta. Una acusación que ha dado resultados muy buenos es la de incumplimiento de las obligaciones que competen a las autoridades municipales que incluso puede recaer sobre las personas que por acción u omisión han permitido la agresión producida por ruidos. Las cosas están cambiando en estos últimos años de manera que las prácticas que hace apenas diez años eran socialmente consentidas hoy resultan absolutamente impensables e inaceptables. La sociedad ha evolucionado tanto en la educación cívica como en los aspectos jurídicos y no nos hemos de resignar aceptando formas de agresión frente a las que la Constitución nos protege.

Tratar de resumir la gran cantidad de información interesante que han aportado estos especialistas es imposible. Se sugiere entrar en internet en las páginas especializadas como puede ser “ruido.org” o “peacram.com”. En la primera se incluyen enlaces con otras que abarcan prácticamente la totalidad de los problemas relacionados con el ruido. Esta página ya incluía el día siguiente de las jornadas celebradas en Palma, información directa y recortes de prensa de lo acontecido en ellas.

Los datos son espeluznantes. Las autoridades están haciendo muy poco o nada. La ley es una pura formalidad alejada de la realidad social española. La justicia empieza a reconocer unos derechos que tenemos los ciudadanos que están recogidos de manera directa en la Constitución. ¿Por qué hemos de continuar aguantando?. Una razón más para activar el movimiento vecinal y hacernos oir por encima del ruido de fondo.

Ramón Sánchez-Cuenca
de la AVV Sa Calatrava y Federació d'AAVV de Palma

PROTOCOL DĺIMPLEMENTACIË DELS PRESSUPOSTS PARTICIPATIUS

sacalatrava | 03 Setembre, 2009 09:30

 

I.- El concepte de pressuposts participatius

 

La participació ciutadana és indissociable de tenir un coneixement sistemàtic i objectiu de necessitats, una definició d’objectius i de graus de prioritat i una proposta d’alternatives viables a curt, mig i llarg termini.

 

La distribució dels recursos disponible i l’establiment solidari de prioritats suposa, a més, que la solidaritat i la visió de futur siguin valors emergents i tangibles que puguin tenir el seu reflex en una aplicació pràctica a l’hora de participar en la presa de decisions.

 

En aquest marc, el concepte de PRESSUPOSTS PARTICIPATIUS, recollit a l’acord de govern del 2007, és fonamental en la mesura que els pressuposts municipals són l’expressió administrativa més important dels recursos disponibles per part de l’Ajuntament i dels criteris que han de presidir la seva utilització.

 

La participació en els pressuposts s’ha d’estendre a tres àmbits:

 

-       la política d’ingressos (imposts, taxes, preus públics, finançament extern, etc.).

-       la política de despeses (pressupost de despeses).

-       La gestió dels pressuposts.

 

II.- Els subjectes participants

 

El teixit associatiu és l’eix fonamental per a canalitzar la participació ciutadana de qualitat, bassada en una visió global de projecte de ciutat i de barri.

 

Això no obstant, al marge del dret a participar a través de les preceptives informacions públiques, les entitats ciutadanes han de potenciar i canalitzar la participació dels veïns i veïnes  a nivell de barri.

 

 

III.- Condicionaments afavoridors de la participació

 

Per tal de començar a crear les condicions per a una participació ciutadana de qualitat en relació a la distribució dels recursos disponibles, en el moment actual és important treballar per:

 

§       Sensibilitzar i estimular als veïns i veïnes de les barriades de Palma perquè valorin la importància de participar activament en el si de les associacions dels seus barris i de fer un exercici de ciutadania responsable i compromesa amb la millora de l’entorn i amb els valors que afavoreixen la convivència.

 

§       Cohesionar el teixit associatiu, estimulant el treball en xarxa en torn a un projecte global de barri, de sector i de ciutat.

 

§       Reforçar la formació del dit teixit associatiu i dotar-lo dels instruments necessaris per tal de consolidar la realització d’uns pressupostos participatius de qualitat i amb capacitat per donar respostes a les necessitats reals de la ciutadania.

 

§       Fer més transparents i intel·ligibles els pressuposts. Avançar en la seva expressió per programes i visualitzar i territorialitzar, fins on sigui possible, les inversions previstes.

 

IV.- Els àmbits de la participació

 

Els àmbits col·lectius de participació (deixant de banda les informacions públiques) són de tres tipus:

 

o      Territorials: Consells de Districte i Consells de Barri

o      Sectorials: Àrees i Grups de Treball sectorials.

 

o      Generals: Consell Social de la Ciutat i Audiències Públiques previstes al Reglament de Participació Ciutadana.

 

 

V.- Els processos participatius

 

En fases més avançades, els pressuposts participatius impliquen assumir compromisos polítics relatius a l’assumpció de criteris elaborats anticipadament, sobre el contingut i l’orientació d’una part dels pressuposts (especialment, les relatives a inversions).

 

En les seves fases inicials, els processos associats als pressuposts participatius han de tenir com a objectiu la INFORMACIÓ, el DIÀLEG i la recerca de la CONCERTACIÓ sobre les polítiques a realitzar i les seves traduccions pressupostàries respectives.

 

A més, en aquesta fase inicial, s’ha de procurar:

 

§       treballar de forma participativa aquells aspectes pressupostaris més directament relacionats amb les seves activitats;

 

§       familiaritzar-se amb la complexitat dels procediments pressupostaris institucionals i participatius a partir del que constitueix els seus centres d’interès fonamental;

 

§       anar creant els instruments, detectant les dificultats a superar i generant els procediments de forma coherent amb els nivells de participació de qualitat que el vol impulsar.

 

En la recerca d’aquests objectius i pel que fa als Pressuposts del 2009, el govern municipal impulsarà els següents processos participatius:

 

A nivell sectorial, es produiran debats  amb les entitats corresponents en dos moments:

 

o      En un primer moment, amb posterioritat a l’aprovació de la liquidació del Pressupost de l’any anterior, per tal d’avaluar l’execució d’aquest Pressupost i la gestió fins aleshores del Pressupost de l’any en curs, i la situació general pressupostària de l’Ajuntament.

 

o      En un segon moment, durant les primeres fases de l’elaboració del pressupost del proper exercici, per tal d’avaluar els objectius i prioritats pressupostàries, incloent-hi la política d’ingressos.

 

 

A nivell territorial, es reuniran els Consells de Districte, els Consells de Barri, i amb caràcter previ a l’aprovació inicial del pressupost, per tal d’avaluar la gestió de les inversions al respectius àmbits territorial, per establir prioritats de cara al proper pressupost.

 

 

A nivell general, i pel que fa al Consell Social de la Ciutat, durant el mes de juliol, la regidoria d’Hisenda presentarà al Consell Social de la Ciutat la liquidació dels pressupostos de l’any anterior i l’estat d’execució de l’any corrent. Seguint amb el procés participatiu, durant la primera quinzena del mes de setembre el Consell Social de la Ciutat presentarà la regidoria d’Hisenda una proposta de línies bàsiques sobre despeses i ingressos per als pressupostos de l’any següent. Una vegada realitzada l’aprovació inicial dels pressuposts de l’any següent, aquests es traslladaran al Consell Social de la Ciutat per tal de recollir possibles al·legacions durant el termini d’exposició pública.

 

 

L’audiència pública es celebrarà en els termes previstos al Reglament de Participació Ciutadana.

 

VI.- Avaluació i evolució del procés

 

A principis de cada exercici, es realitzarà una avaluació del procés seguit fins al moment per tal d’adoptar les mesures necessàries, aprofundint en els continguts i procediments i incorporant millores en allò que es consideri convenient.

 

                                                                                                                                                                                Jordi Sánchez-Cuenca

Situaciˇ actual del barri

sacalatrava | 22 Marš, 2009 20:27

Sobre la situació actual del barri de Sa Calatrava

 
El barri de Sa Calatrava té una tradició de Menestralia. En ell abundaven els petits tallers entre els quals van destacar els dedicats a l'ebenisteria. Algunes de les seves vivendes eren adaptades a partir d'estructures de tipus fabril (C. Bastió d'en Berard) amb indústries del ram de la pell i la confecció de mantes. Es tractava d'un barri apartat de la societat burgesa de Palma, situat en Canamunt i separat pel Call. Malgrat tenir algunes cases amb un cert pedigree (Can Maura, Cas Marqués del Palmer, Can Baró de Pinopar) el barri no tenia molt bona consideració en la societat benpensant de Palma. Hi abunden els convents més antics de Palma (Santa Clara, Sant Jeroni) i altres seus religioses de més recent impantación (Las Siervas de Jesús, Mare Alberta). La presència de Montesión ha estat i és molt important, així com centres intel· lectuals com La Sapiència o la Societat Arqueològica lul· liana.

Amb el decaïment de la incipient activitat industrial al barri va perdent el seu caràcter original i es transforma a poc a poc en un barri residencial. El barri viu una època amb molta vida al carrer, amb molts petits comerços i botiguetes dels que a penes queden uns pocs vestigis.
 
Els canvis en els modes de vida transformen de nou el barri en un molt més tranquil i net, però amb menys vida. D'això tenen bona culpa els promotors immobiliaris que transformen les velles construccions en nous habitatges d'alt standing pròpies d'un barri dormitori els habitants es desentenen del seu entorn. Desapareixen els comerços i les botiguetes. Es perd el contacte humà del carrer. L'acció dels promotors immobiliaris podria ser qualificada de mobbing. Els preus de compra es disparen, però els de venda es mantenen. Això provoca una pressió contra els vells habitants per deixar espais disponibles per als nous. La llei de mercat no té cor.
 
La conseqüència immediata d'aquesta nova situació és la proliferació d'obres privades que creen innombrables molèsties al veïnat i que produeixen danys a les instal lacions públiques. Els promotors al· leguen que les tècniques constructives actuals exigeixen aquest tipus d'invasió de maquinària, sorolls, pols i riscos. L'Ajuntament no ajuda prou i hem de ser els veïns els que plantegem denúncies i haguem d'exigir el compliment de normatives que els constructors no solen respectar. Tècnics consultats ens confirmen que és possible realitzar les obres sense aquest desplegament tecnològic. L'únic inconvenient és que són més cares. Per què tenim els ciutadans de patir perquè els promotors obtinguen major benefici? Ja que nosaltres col· laborem, hauríem de participar també en els beneficis. Només participem en els inconvenients.

Tot això genera un augment de la població dins d'una estructura urbana físicament limitada. I donat l'augment dels cotxes / habitant que es produeix constantment en la nostra societat, el resultat és un augment desmesurat del trànsit. I un augment de la necessitat d'espai per deixar els cotxes. L'Ajuntament augmenta contínuament les restriccions de aparacament als carrers del barri. Però no ofereix al mateix ritme solucions alternatives per deixar el cotxe. Als nous habitants això no els incomoda. Les noves construccions disposen d'aparcament propi. Els vells habitants pateix així una forma més d'assetjament per a que desapareguin del barri. Conscientment o no, l'Ajuntament es posa del costat dels promotors (especuladors?) Al mobbing. Coses de la llibertat de mercat. Els habitants de Sa Calatrava seguim creient que les institucions públiques estan precisament per corregir els excessos de l'activitat privada (instal lada a la llibertat de mercat) en favor dels ciutadans. O no és així?
 
Els habitants de Sa Calatrava estem a favor de l'eliminació dels horribles cotxes de les nostres carrers, però volem solucions alternatives. N'hi ha.
 
La imatge municipal és, en alguns detalls, patètica. Per exemple: els dissabtes hi ha Baratillo a les avingudes i voltants. Això suposa una disminució de les places d'aparcament important al barri. El divendres a la tarda, els cotxes dels habitants de la zona Baratillo envaeixen els voltants, limitant encara més les poques places normalment disponibles. A la plaça Porta des Camp hi ha una zona d'estacionament reservat per a les galeres turístiques. Mai es veuen aquí. Però els agents es dediquen intensament a multar els cotxes que envaeixen aquests espais inútils. No són tan diligents per multar els cotxes que no respecten les restriccions de trànsit quan hi ha algun acte en el teatre Xesc Forteza o alguna celebració religiós / social en alguna església (especialment quan es tracta d'algun familiar d'algun càrrec municipal. Dono fe. ) Els habitants del barri no gaudim d'aquests privilegis.

El barri és un espai clau per al turisme. No pot competir amb elements de atraccció turística com la Catedral, la Llotja, l'Ajuntament, etc., Però és utilitzat com a lloc atractiu de pas d'una zona a una altra per nombrosos turistes. Es tracta d'éssers humans amb necessitats biològiques irrenunciables. En un barri com el nostre en el qual no hi ha quasi bars i comerços, els turistes no troben lloc on alleujar les seves necessitats. Palma és amb seguretat la ciutat turística amb menys mingitorios públics del món. Els pobres turistes ho passen molt malament i de vegades acaben desfogant-se en algun racó més o menys discret, però impropi.

AV Sa Calatrava

Bandes reductores

sacalatrava | 05 Febrer, 2008 07:46

Resposta del presi.pdf

 

Respuesta del Ayuntamiento, bandas reductoras.pdf

" title="" class="ltVideoYouTube" />

 

Sa Calatrava Mon Amour

sacalatrava | 28 Gener, 2008 10:04

  

 

   Calatrava Mon Amour

Sa Calatrava Mon Amour és l’anàlisi de la relació entre els plans de reforma urbanística del barri de Sa Calatrava (Palma, Mallorca) i les formes d’acció col•lectiva dels residents d’aquest barri. Aquesta recerca ve articulada per una triple hipòtesi: (a) el principal objectiu dels plans de reforma urbanística és produir oportunitats de plusvàlua (fonamentalment immobiliària); (b) el procés econòmic pel qual s’augmenta el valor econòmic no s’efectua solament a través de processos estrictament econòmics, sinó de processos simbòlics que atorguen nous significats culturals al lloc; (c) existeix una relació directa entre la voluntat dels plans urbanístics de produir plusvàlues i l’erosió de les formes d’acció col•lectiva, procés que a la tesi s’expressa amb el terme despolitització.

L’elecció de Sa Calatrava com a unitat d’anàlisi respon precisament a la voluntat de la recerca d’estudiar els efectes de la globalització neoliberal en contextos heurísticament apropiats per a la investigació qualitativa de matriu antropològica. Sa Calatrava complia aquest perfil. Per una banda, les seves reduïdes dimensions (menys de 2000 habitants) permeteren un treball de camp etnogràfic detallat amb residència in situ que s’estengué durant dos anys. Per l’altra banda, a mitjans dels anys 90 l’Ajuntament de Palma emprèn un gir clar i explícit de caràcter neoliberal de les seves polítiques urbanístiques pel qual el principal objectiu d’aquestes ja no és la satisfacció dels interessos dels residents, sinó la creació d’oportunitats de plusvàlua que puguin atreure fluxos globals de persones i capitals. Aquest gir es fa especialment manifest en aquells barris del centre històric que, com Sa Calatrava, eren objecte de reforma urbanística. En aquests barris la gentrificació és el procés central que permet la realització de la plusvàlua, tenint no obstant en compte que el bessó d’aquesta plusvàlua no es troba en la venda d’un immoble, sinó en el procés pel qual els immobles d’una zona de la ciutat han tingut una revalorització major a la dels la resta de la ciutat

Per a dur a terme aquesta revalorització, i més enllà de les renovacions de l’entorn construït i de les ajudes directes i indirectes a la inversió, dos factors, profundament relacionats, han estat fonamentals. Per una banda ens trobem amb la posada en joc d’una retòrica sobre el valor cultural i patrimonial del barri oficialment adreçada a atreure turistes, retòrica que suposa una eufemització, i per tant una ocultació i legitimació, de l’augment del valor econòmic. Per altra banda ens trobem amb l’eradicació d’aquells elements que s’associaven amb la degradació i l’estigma del barri. Més enllà de l’expulsió de determinats residents, aquesta eradicació s’ha dut a terme mitjançant la pacificació de l’espai públic i de les activitats que s’hi duien a terme (reunions informals, mercadillos setmanals, etc.). Aquesta erosió de l’espai públic com a espai de comunicació i relació pels residents en favor d’una concepció de l’espai públic com a lloc de gaudi estètic pels visitants és un element central de la tesi. Així, serà en bona mesura aquesta erosió de l’espai públic la responsable que quan els gentrificadors vagin poblant el barri hi hagi un profund desconeixement entre aquests i els antics veïns, una cesura entre els dos grups demogràficament identificables.

Això ens du a la qüestió final i central de la despolitització. Amb aquest terme volem agrupar tres processos que juguen un paper central en el procés de producció de Sa Calatrava com un espai idoni per a l’extracció de plusvàlues: (1) la despolitització d’aquelles instàncies polititzades, com les Associacions de Veïns, que són captades pel poder polític i juguen un paper clau en la legitimació i articulació de l’embelliment i la pacificació del barri. (2) L’erosió de les possibilitats que emergeixi una acció col•lectiva hegemònica, el que s’observa en l’erosió de les dimensions relacionals de l’espai públic, la divisió dins el barri i en la substitució de categories com veí o resident (i dels drets instituïts associats a elles) per d’altres com visitant o propietari. 3) Quan aparegui l’acció col•lectiva serà canalitzada de tal manera que emfasitzi el valor de canvi de l’espai i la possible producció de plusvàlua. Aquest darrer punt s’observa molt carament en el fet que a Sa Calatrava aquells grups que arriben a articular-se contra el desenvolupament dels plans urbanístics acaben apel•lant al valor cultural i patrimonial del barri i a la necessitat que aquest (que no oblidem que és un element legitimador del procés neoliberal de regereneració) sigui preservat. La conclusió final que s’extreu de la tesi és doncs que la despolització no és un efecte o un epifenomen de la voluntat de benefici que guia l’urbanisme neoliberal, sinó un element central d’aquest en dos sentits. En primer lloc aquesta despolitització és un requisit per a què l’extracció de plusvàlua es pugui realitzar de manera eficient (p.e. per a què no hi hagi protestes articulades). En segon lloc és en si mateixa un objectiu de l’urbanisme neoliberal, que d’aquesta manera pot ser considerat no només com una eines econòmica sinó com a un mecanisme de control polític i governamentalitat. Aquesta entenem que és una característica aplicable a tot el procés de neoliberalització, de tal manera que podem considerar-lo com una estratègia classista.

Franquesa Bartolomé, Jaume

 

Sa Calatrava

sacalatrava | 20 Gener, 2008 12:42

 

    Bon dia. Amb aquesta pagina avui comencem aquest camí, volem que sigui un recull de les noticies i activitats que duen a terme l' Associació de veïns de Sa Calatrava. Tots els que vulguin participar i aportar informació, aquí tenim, i teniu, l'oportunitat d'anar actualitzant, fins al dia d'avui, la història dels mateixos. Sabem que actualitzar aquesta informació, ha de ser pausada i tranquil.la, per aquest motiu comptam amb tots els que vulguin participar en nosaltres, sigui aportant informació dels nostres problemes de barri o no. Sigui informant de la historia del barri, dels comerços que tenim, dels personatges populars, activitats que feim els veïns del Barri, etc. Crec que aquest bloc, vol ésser un lloc de reflecció per a tots nosaltres.

 

Joanet. 

 

 

Associació de Veïns de “Sa Calatrava”
Dia 18 de gener del 2008


ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

I festa torrada a dalt murada

 

amb el següent ordre del dia:

 

1.- Informe de la Junta Directiva

 

2.- Precs i preguntes

 

L’ Assemblea es celebrarà, en 1ª convocatòria, el pròxim dia 18 de gener a les 19.30 h, i en 2ª convocatòria el mateix dia a les 20.00 h, al local del Centre Cultural de Sa Calatrava.

Hi haurà festa amb música i torrada de Sant Antoni / Sant Sebastià al Bastió d’En Berard, pels socis i els seus amics després de l’assemblea.

L’associació aportarà la beguda ( vinet i cervesa),
Convendria que duguéssiu el menjar que vulgueu torrar.

 

convocatòria 2008.doc

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS